divendres, 14 de maig del 2010

Ens despullarem d'antics hàbits...


Ens despullarem d’antics hàbits,

que el passat ens empenyi endavant,

i no que l’ahir ens robi l’avui.

Serem tu i jo i el poema que escrivim.

No podem obrir les portes de totes les gàbies

i que els ocells tinguin ales de llibertat...

Els nostres llavis no seran vells camarades,

seran i són germinadors del pol·len de l’amor,

sembradors de carícies i la

tendresa de besar la tendresa.

Tu i jo som amics i coneguts,

i el vent de cadascú que ens és desconegut.

Hem tingut –i tenim- ulls i mans i cor

per anar més enllà, més enllà

de la platja de la superficialitat.

El temps se’ns ha fet pergamí d’arrugues,

se’ns ha fet poema, llàgrima, somriure,

carícia d’enyor, besada d’avui,

abraçada d’ara. Hem deixat

que el silenci fos silenci,

però que la paraula ens fes l’amor.

I esdevenim i som

entre silenci i paraula...

onatge



Serem tu i jo el poema que escrivim...
cada paraula una carícia,
cada silenci unes mans urgents
que marquen a foc la certesa
de que estem i som.
Baix la cendra dels temps,
les espurnes de les flames.

La xica que va fugir a Reykjavík


6 comentaris:

  1. Serem tu i jo el poema que escrivim...
    cada paraula una carícia,
    cada silenci unes mans urgents
    que marquen a foc la certesa
    de que estem i som.
    Baix la cendra dels temps,
    les espurnes de les flames.

    ResponElimina
  2. Quina meravella poder llegir-vos a tots dos, onatge i xiqueta. Què bonic sentir i compartir amb algú veritablement el que escriviu...

    Petonets i abraçades... ;)

    ResponElimina
  3. Versos com aquests, en fan de la vida, l'etern poema. Gràcies.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Xica, benvinguda. M'agrada el gemec i el somriure de les teves paraules.
    Joan, gràcies també pels teus elogis. Però estic convençut que escriure sense sentir el que s'escriu, és com aixecar una casa sense fonaments...
    maijo, que poguem tenir molts anys la metàfora del poema de viure.

    Una abraçada sense antics hàbits.
    onatge

    ResponElimina
  5. Ara que em rellegeixo penso que pot ser no m'he sapigut explicar. No he volgut que no sentis el que escrius, sinó que seria molt bonic que tothom pogués tenir algú que li pogués dir el que amb tan boniques paraules vosaltres heu escrit... ;)

    ResponElimina
  6. D'acord Joan, queda entès. És veritat poder compartir sentiments i paraules és una joia.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina