dilluns, 1 de novembre del 2010

Estimar la tendresa...


De vegades el rellotge

marca hores d’amor

i ja no hi ha temps.

M’agrada el rellotge de sol

en temps de lluna.

I a hora de lluna

viure sense pressa el temps:

ara una estrella, ara un estel,

i el far el fidel amant

enmig del mar.

Respirar i viure de la mateixa vida

dona i home, home i dona.

Estimar la tendresa,

i resseguir les arrugues

com les dreceres cap a un temps.

Aliança a l’altar de l’amor

que no és altre que el propi cor.

Al rellotge de vida, nosaltres

només som una espurna de temps,

una vida al bressol del temps...


onatge

16 comentaris:

  1. Estimar la tendresa i embolicar-me amb ella, encomanar vida en nits en vetlla i en altres vetllant somnis, plens de sentiments amb noms tatuats a l' ànima per rependra la vida des de l' altra costat.

    Bona nit Onatge

    ResponElimina
  2. Aleshores, el temps està ple de focs d'artifici... :)

    ResponElimina
  3. Hola Martona, gràcies per ser-hi...
    Des del far amb tendresa.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola noves flors, els focs sempre hi són, de vegades només falta la guspira...

    Des del far amb tendresa.
    onatge

    ResponElimina
  5. És ben bé com ho dius: només sóm una espurna del temps al rellotge de la vida. Quanta dosi de mal rotllo ens estalviaríem, els humans en general, si ho tinguéssim en compte més sovint...!
    Una abraçada sense presses.

    ResponElimina
  6. Hola Galionar, gràcies per ser-hi. Potser és qeu encara no som humans...!

    Des del far amb tendresa.
    onatge

    ResponElimina
  7. No sé si m'equivoco i això d'ara és un impuls poc pensat, però jo diria que el que més estimo en aquest món és la tendresa. :)

    Una abraçada...

    ah! i segur que encara no som humans!

    ResponElimina
  8. Tenir temps per la tendresa i si no en tenim...buscar-lo :)

    ResponElimina
  9. I gaudir de tot i res amb tendresa, quan no importa el temps i ets conscient de la fortuna del moment compartit. Com bé deies, 'de vegades el rellotge marca hores d'amor...'

    Salutacions Onatge,

    ResponElimina
  10. Onatge, un poema com tots els teus. Suposo que barreja de realitats, enyors i tristors. Doncs, sol ser el que més reflecteixes en les teves paraules. Potser són records d’antany o records recents, qui sap...

    Des de Sinera, bon dia.

    ResponElimina
  11. Qué interessant posar accent en estimar la tendresa... No hi ha res millor per petits i grans! Sempre hauríem de llevar-nos i dormir-nos amb tocs de tendresa.

    Gràcies per la teva poesia. Fins molt aviat!

    ResponElimina
  12. Hola Carme, jo diria -i dic- que sense tendres no hi ha res, només el buit...

    Des del far amb tendresa.
    onatge

    ResponElimina
  13. Hola Joana, tu ho has dit, cal buscar temps. Sino sense tendres només passem...

    Des del far amb tendresa.
    onatge

    ResponElimina
  14. Hola Audrey, sí, de vegades hi ha hores d'amor i temps d'amor i tendresa.

    Des del far amb tendresa.
    onatge

    ResponElimina
  15. Hola Maria Consol, sí tot el que escric forma part del viscut i del no viscut, de tot el dit i no dit...

    Des del far amb tendresa.
    onatge

    ResponElimina
  16. Hola Mònica, gràcies a tu per la visita. Tal com ja he dit, una vida sense tendresa no és viure...

    Des del far amb tendresa.
    onatge

    ResponElimina