dilluns, 31 de maig del 2010

Lliures i units...

Anava a publicar aquell poema de catorze folis, però avui no és el dia...


Ressegueixo els

teus líquens

per compartir

un espai nostre.


Quan floreixes

amb el sol de vida,

beso el crit

dels teus llavis.


Esdevenim

lliures i units...

onatge


Lliures i units...
...per sempre,
...en tot,
...en la vida.

CALPURNI


...com mil fulles d'un mateix arbre,
arrapem el sol, els núvols
i potser els somnis...
mentre s'alimentem de la mateixa saba
i la vida ens fa créixer
en la mesura en que som capaços
d'esdevindre units i lliures.

"beso el crit dels teus llavis"...

quanta força, m'agrada molt, molt!

La xica que va fugir a Reykjavík

8 comentaris:

  1. No sé jo si això de compartir líquens fa molta higiene, però sí que ha de fer unió. És original.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Lliures i units...
    ...per sempre,
    ...en tot,
    ...en la vida.

    Salut i poesia.

    ResponElimina
  3. ...com mil fulles d'un mateix arbre,
    arrapem el sol, els núvols
    i potser els somnis...
    mentre s'alimentem de la mateixa saba
    i la vida ens fa créixer
    en la mesura en que som capaços
    d'esdevindre units i lliures.

    "beso el crit dels teus llavis"...quanta força, m'agrada molt, molt!

    ResponElimina
  4. Això dels teus líquens també m'ha fet una mica de cosa... però malgrat tot el òema és bonic. En un bes, és inevitable sentir-se lliures i units... o no...

    ResponElimina
  5. Francesc els líquens de la metàfora són higiènics.
    Calpurni gràcies per la teva eixida...
    Xica la teva força m'ha arribat.
    Carme el mateix que el Francesc, de tota manera m'has fet buscar els líquens:

    liquen
    1 1 m. [BOB] [LC] [BO] Organisme de natura doble, producte de la simbiosi entre un fong i una alga o una cianofícia, que presenta una morfologia i una fisiologia pròpies, sovint ben adaptat a ambients poc favorables per a les plantes vasculars.
    1 2 [BOB] liquen d’Islàndia Liquen de l’ordre de les lecanorals, de lacínies brunes, que forma gespes a l’estatge subalpí, del qual s’obtenia una decocció nutritiva també emprada en el tractament d’afeccions respiratòries (Cetraria islandica).
    1 3 [BOB] liquen dels rens Liquen terrícola del gènere Cladonia, de l’ordre de les lecanorals, que forma gespes molt ramificades, sobretot a la tundra i a la taigà, però també en boscos esclarissats mediterranis.
    1 4 [BOB] liquen estèril Liquen que ha perdut la capacitat de formar ascòspores, i es multiplica per soredis, isidis o fragments de tal·lus, com les lepràries.
    1 5 [BOB] liquen geogràfic Liquen de l’ordre de les lecanorals, que forma sobre les roques silícies, sobretot de muntanya, tal·lus crustacis grocs, delimitats per una línia negra (Rhizocarpon geographicum i espècies afins).
    2 1 m. [BOI] Component medicinal simple, derivat d’algues vermelles, emprat en farmàcia per a preparar decoccions emol·lients, laxants i pectorals.
    2 2 [BOI] liquen blanc Alga de les espècies Chondrus crispus i Gigartina mamillosa, un cop neta, blanquejada i deshidratada.


    Una abraçada des del far i sense líquens, no fos cas...
    onatge

    ResponElimina
  6. A mi m'agrada l'erotisme del líquen fent brotar la primavera d'uns llavis.
    Recórrer a la naturalesa per representar l'amor, com ho fas tu, és deixar que els sentits surtin al recreo.
    El líquen, la molsa, la falguera...Poden ser gerds amagatalls que cremen.

    ResponElimina
  7. Pilar m'agrada perquè has entès la metàfora dels "líquens", que en cap cas he pretès que fos groller i/o ofensiu...

    Una abraçada des del liquen del far.
    onatge

    ResponElimina
  8. onatge, no m'ha semblat ni groller, ni ofensiu, simplement he sentit una sensació estranya en pensar en liquens a la pell... res més...

    No pretenia donar-te la molèstia de buscar liquens... a més crec que si els ressegueixes, tot compartin espai, siguin el que siguin els liquens... estarà molt bé!

    ResponElimina