dissabte, 8 de maig del 2010

Tendresa...



Tendresa

en la mirada

dels teus ulls.


Tendresa

en l’oreneig

del teu cos,

en l’eco

del silenci,

en el respirar

que compartim,

i quan caminem

al mateix pas

i mà amb mà

en el brindis

de la carícia,

i més encara

quan despullem

els sentiments

a sol o lluna.


Tendresa

en el record

dels absents,

en la rosada

que deixa

la soledat,

en el poema

que escrius

sense paraules,

en les pàgines

viscudes.


Tendresa

en tot el que

el diner no

pot comprar,

en el mar on

hi naveguen

les nostres llàgrimes,

en el vent que

s’enduu les cabòries,

en l’ara i

l’almívar d’ahir.


Aserdnet

no es pot escriure

del revés.


Tendresa

és quan ronques

al meu costat,

quan ens abracem,

quan ens mirem

sense dir res

però dient-nos molt,

quan la carícia

del record t’esborrona

tot el cos...


Tendresa

quan la malaltia

ens okupa...

el cos,

quan les esqueles

no sumen mai,

quan la cançó

ens penetra el cos,

quan som dos

a un sol crit...


Tendresa

en la calma

de les roques,

i quan de nit

el far ens

assenyala a port...


onatge



7 comentaris:

  1. Evidentment el poema és tendre, però és que no puc traure'm Camps i el PP del cap quan veig unes gavines.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Té igual com s'escriga la tendresa, sempre commou.

    Salut i poesia.

    ResponElimina
  3. sempre em toques la fibra, tendresa!

    és el què se sent quan la veus per primera vegada!
    ..... i la vols i la desitges, a ella que et fa sentir tendresa, és la porta de l'estima, l'amor... tendresa!

    salut i bon dia company,
    gracies pels teus comentaris

    ResponElimina
  4. Francesc gràcies per les teves paraules, però res més lluny de la meva imaginació que pensar en el pp -ho pos en minúscules expressament-. De tota manera aquestes gavines són finlandeses...

    Calpurni, és veritat la tendresa sempre ens entendreix...

    Joan, tendresa és tot el què tu molt bé dius...


    Salut i tendresa.
    onatge

    ResponElimina
  5. La tendresa que t'acarícia i et commou el cor. Gairebé no hi ha res millor.

    ResponElimina
  6. Pilar, que no s'aturi mai el batec...

    Mònica la que ens abraça amb caliu i la que ens esborrona...

    Una abraçada de tendresa.
    onatge

    ResponElimina