dissabte, 29 de maig del 2010

Arracona'ls...


A

rracona tots

els rellotges,

que només

la lluna i el sol

llaurin el teu temps.


I la pluja

sigui la vida

als teus sembrats.


Que ningú no

et vulgui vendre temps.


Dansa al teu temps.

Sigues el batec

de la teva sang.


Viure sense estar

amorrats al temps...



Aquest poema és l'entrada o escrit número 200. Gràcies a tota la família blogaire. Als que m'heu -i m'acompanyeu- acompanyat amb els vostres escrits, als que llegiu en silenci... Una abraçada des del Far...
onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

10 comentaris:

  1. Carme Rosanas29 de maig del 2010, a les 16:34

    Jo ja els tinc mig arrraconats... no en porto mai al canell! Intento sentir el batec del meu propi temps, si em deixen...

    Felicitats pels 200!

    ResponElimina
  2. Pilar29 de maig del 2010, a les 17:56

    Arraconant els rellotges es pot comprovar que el temps no existeix. És una enganyifa més que ens converteix en marionetes.
    Danso sense temps, al voltant del far, al compàs del vals de la Teresa.
    Feliços 200!

    ResponElimina
  3. fanal blau29 de maig del 2010, a les 21:12

    Desat el temps
    no em marcarà les hores.
    L'endreçaré.

    Feliços 200!
    Ara sí que ets gran!
    Un petó amb temps de far!

    ResponElimina
  4. novesflors29 de maig del 2010, a les 22:06

    200! Quina capacitat d'escriure!
    Jo tampoc no porte rellotge des de fa molts anys però... faig trampa, mire l'hora al mòbil :)

    ResponElimina
  5. Galionar29 de maig del 2010, a les 22:53

    Felicitats, onatge, per aquests 200 poemes, que no està gens malament per a algú que fins fa dos dies era un sense blog...
    Que el far et faci llum per poder escriure'n 200 més, o 2.000 més, i que ens els puguis anar oferint de mica en mica.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Francesc Mompó29 de maig del 2010, a les 23:39

    Felicitats i gràcies per obrir-nos la finestra de ta casa.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  7. myself30 de maig del 2010, a les 1:08

    Felicitats per tanta creativitat compartida. Jo fa temps que no porto rellotge però també faig trampa mirant l'hora al mòbil... costa tant allunyar-se d'aquests referents!

    ResponElimina
  8. onatge30 de maig del 2010, a les 14:51

    Carme Pilar fanal blau noves flors galionar Francesc i myself, ja fa anys que no porto rellotge. Normalment arribo sempre a l'hora. Quina hora...? M'encanten els rellotges de sol a temps de lluna... Sí, ja ho sé sóc una mica rar... Gràcies a totes i tots vosaltres per la vostra companyia. Aquesta finestra sense vosaltres no seria res...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  9. Assumpta14 de juny del 2010, a les 14:25

    Doncs vinc "saltant" de casa la Carme... he vist el seu dibuix i he llegit el teu poema... preciós!!!

    MOLTES FELICITATS!!

    ResponElimina
  10. onatge14 de juny del 2010, a les 23:58

    Assumpta benvinguda amb el teu salt. Gràcies per les teves paraules. Deu ser que l'has llegit amb bons ulls...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)