dissabte, 29 de maig del 2010

Arracona'ls...


A

rracona tots

els rellotges,

que només

la lluna i el sol

llaurin el teu temps.


I la pluja

sigui la vida

als teus sembrats.


Que ningú no

et vulgui vendre temps.


Dansa al teu temps.

Sigues el batec

de la teva sang.


Viure sense estar

amorrats al temps...



Aquest poema és l'entrada o escrit número 200. Gràcies a tota la família blogaire. Als que m'heu -i m'acompanyeu- acompanyat amb els vostres escrits, als que llegiu en silenci... Una abraçada des del Far...
onatge

10 comentaris:

  1. Jo ja els tinc mig arrraconats... no en porto mai al canell! Intento sentir el batec del meu propi temps, si em deixen...

    Felicitats pels 200!

    ResponElimina
  2. Arraconant els rellotges es pot comprovar que el temps no existeix. És una enganyifa més que ens converteix en marionetes.
    Danso sense temps, al voltant del far, al compàs del vals de la Teresa.
    Feliços 200!

    ResponElimina
  3. Desat el temps
    no em marcarà les hores.
    L'endreçaré.

    Feliços 200!
    Ara sí que ets gran!
    Un petó amb temps de far!

    ResponElimina
  4. 200! Quina capacitat d'escriure!
    Jo tampoc no porte rellotge des de fa molts anys però... faig trampa, mire l'hora al mòbil :)

    ResponElimina
  5. Felicitats, onatge, per aquests 200 poemes, que no està gens malament per a algú que fins fa dos dies era un sense blog...
    Que el far et faci llum per poder escriure'n 200 més, o 2.000 més, i que ens els puguis anar oferint de mica en mica.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Felicitats i gràcies per obrir-nos la finestra de ta casa.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  7. Felicitats per tanta creativitat compartida. Jo fa temps que no porto rellotge però també faig trampa mirant l'hora al mòbil... costa tant allunyar-se d'aquests referents!

    ResponElimina
  8. Carme Pilar fanal blau noves flors galionar Francesc i myself, ja fa anys que no porto rellotge. Normalment arribo sempre a l'hora. Quina hora...? M'encanten els rellotges de sol a temps de lluna... Sí, ja ho sé sóc una mica rar... Gràcies a totes i tots vosaltres per la vostra companyia. Aquesta finestra sense vosaltres no seria res...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  9. Doncs vinc "saltant" de casa la Carme... he vist el seu dibuix i he llegit el teu poema... preciós!!!

    MOLTES FELICITATS!!

    ResponElimina
  10. Assumpta benvinguda amb el teu salt. Gràcies per les teves paraules. Deu ser que l'has llegit amb bons ulls...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina