dimecres, 19 de maig del 2010

La paciència no té preu.



La paciència no té preu

i de vegades el preu no té paciència.


Què la paciència és la mare

de la ciència, són carrinclonades.


Si tens ciència no vol

dir que tinguis paciència.


I si tens paciència res no

garanteix que tinguis ciència.


El rellotge no té paciència.

El temps tampoc no en té.

Les guerres no tenen paciència.

Els assassins tampoc no en tenen.

Cal tenir paciència per viure ?

O viure és la paciència ?

onatge

3 comentaris:

  1. La paciència, tan mal és teninr-ne poca com teninr-ne molta. La paciència en el seu punt just, onatge.

    ResponElimina
  2. Crec que per viure només cal estar vius...Amb tota la connotació que pot tenir aquesta paraula.
    Pel que fa a la paciència, considero molt encertada l'opinió de la Carme.

    ResponElimina
  3. Carme tens raó. I com diu aquell..., que la paciència no ens faci se traïdors. Potser sóc fill d'una Nació que fa més de tres segles que té paciència, i així ens va...
    Una abraçada al punt just... -ni pacient ni impacient-.
    onatge

    Pilar també estic amb tu, de vegades el poema només és un joc de paraules, i alguna vegada tenen sentit.
    Una abraçada al peu de l'escala.
    onatge

    ResponElimina