|
R |
ecolliré totes les llàgrimes
amb mocador de sentiment.
La felicitat també engendra
llàgrimes de felicitat.
s’estripen les il·lusions,
i se’n dibuixen de noves.
Dibuixa’m en el teu paisatge,
fins que el rellotge de sorra es trenqui,
i la sorra ens cobreixi els peus i el cos.
Quan els meus ulls siguin cendra
a les flames de la llum,
ja no et podré mirar.
Quan les meves mans siguin
terra a la terra, ja no et podré tocar.
Cada dia neixen noves llàgrimes,
volgudes o no, cada cor té el seu plor.
Hi ha dies de mal caminar,
i dies que vols caminar
i no tens peus, només crosses per parar.
La lluna fa créixer els sembrats,
però també la maldat i la tristesa...
onatge
Molt bonic i trist alhora.
ResponEliminaSalut! ;)
Joan, com la vida mateixa...
ResponEliminaSalut.
onatge