Si cada
mot fos
una flor,
tot el teu
cos seria
un poema
de pètals...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Què bonic, Onatge! :-)
ResponEliminaPrecios" Un cos que parla, que perfuma , que es pinta de les teves paraules!
ResponEliminaQuè bonic ser flor i despertar els ulls del poeta que contemplen meravellat la bellesa en el cos d'una dona.
ResponEliminaRodó! Me'l torno a llegir. Abraçades de pètals,
Mònica
Molt bonic i suggeridor, unes imatges i uns jocs de paraules preciosos.
ResponEliminaUna abraçada de poema o de pètals...
Una flor per mot
ResponEliminai un pètal per poema.
Onatges dolços.
Un poema farcit de flors i un cos cobert de mots. Enhorabona, Onatge!
ResponEliminaRita, Lliri blanc, Carme, fanal blau, Imma, gràcies pels vostres pètals...
ResponEliminaUna abraçada en flor.
onatge
Molt delicat. No cal dir que m'agrada.
ResponEliminaPreciosa manera de vestir els mots.
ResponElimina