Escriu un poema
a cada pètal
de la rosa,
les espines
empeltaran una
metàfora a la ferida.
La rosada
bressolarà la carícia.
A cada llavi un vers...
Que el silenci
no aturi el
batec del cor
de la rosa.
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A cada llavi un vers... es com un desig!
ResponEliminaMolt bonic, onatge!
Digues que sí Carme!
ResponEliminaQue bonic dir-ho així, fluixet, com un xiuxiueig...A cada llavi un vers...molt suau, amb un poc de por per si bufa el vent i s'envolen les paraules :)
Sí Carme, seria el millor desig per la humanitat.
ResponEliminaXica tens raó ho dic fluixet no fos cas que ho sentiren i m'empresonaren per tenir bons desitjos...
Una abraçada amb un vers als llavis.
onatge