De vegades només
podem fer foc
amb els records
i quan aquests s’acaben,
la realitat és llenya verda
i només fa fum...
Però la vida sempre
té flama i caliu
malgrat el gel
que no sap del calendari...
La carícia sempre
acompanya al silenci,
i la veu de la solitud
escriu el poema.
La lluna dóna vida
als sembrats interiors...
onatge
La lluna viu, banyant amb la seva llum als qui la miren.
ResponEliminaEls sembrats interiors van creixent... sempre, amb carícies, amb poemes, amb silencis i amb solituds també, i amb la llum de la lluna, per descomptat.
ResponEliminaM'has fet pensar que farem bona collita interior
Bona lluna, onatge...
ResponEliminaPilar, de la lluna m'agrada tot, la seva llum, la seva ombra, la seva flama, aigua de lluna, els seus llavis, sóc llunàtic, sí.
ResponEliminaUna abraçada amb lluna.
onatge
Carme n'estic segur que farem una bona collita.
Una abraçada amb lluna.
onatge
novesflors també te la desitjo a tu...
Una abraçada amb lluna.
onatge