|
|
|
|
Àvid de cavitats nocturnes
amb finestra de lluna.
El grill que canta i canta
i els espectadors
no arriben a mil.
No vull repetir mots
ja que els sentiments
mai no tenen repetició.
Em miro les mans buides
i netes de pluja.
Un i un ja no sumen dos.
Ocell de paper
en el respirar de paper.
Records que s’han fet estampa
sense verge ni sant.
A l’altar de la vida
una gran foguera
per poder sentir
l’escalfor de les flames.
Camí de passa curta.
De l’essència del món
només una gota
del seu perfum . . .
onatge
Escolto el grill
el seu ric ric
m'arriba en mil
punxades de solitud.
Cau una pluja de paper
que encén fogueres
i escampa el seu ambivalent
perfum de llenya cremada.
Carme
|
|
|
|
Escolto el grill
ResponEliminael seu ric ric
m'arriba en mil
punxades de solitud.
Cau una pluja de paper
que encén fogueres
i escampa el seu ambivalent
perfum de llenya cremada.
Àvid de cavitats nocturnes, un vers ple de força, m'agrada. El poeta llig allà on no se sol veure res.
ResponEliminaSalut i Força
A la llum de la lluna s'aviven els sentits i tot sembla més dens, encara que aquest poema transpira la brevetat d’un temps que ja ni suma.
ResponEliminaUna abraçada amb essència.
maijo
Mots=sentiments. És preciós.
ResponEliminaSalut.
Carme gràcies per la teva florida...
ResponEliminaFrancesc, sí de vegades és com tu dius...
maijo gràcies per la teva "essència".
Calpurni gràcies pel teu =...
Una abraçada en profunditat.
onatge