Amanida de sentiments...

Crit,

paraula amb accent o sense.

Cridaner,

persona que crida,

de vegades perquè

no sap parlar...

Guerra,

és un negoci d’algú

que hi perd tothom.

Governador,

és aquell que a casa seva

governa la dona.

Banquer,

és aquell que té llicència per matar

avalat per la Central...

Missaire,

és el que no se

n’assabenta gaire...

Religió,

no puc dir que sí,

he de dir que no.

Sexe,

atributs sexuals que

serveixen pel peatge...

Difunt,

és el que ha passat

a millor vida.

Taüt,

podríem dir que és

el preservatiu del difunt

en el darrer acte d’amor.

Camí,

cadascú té el seu,

cada camí té molts nords.

Frontera,

és la covardia dels covards.

Aliances,

sempre n’hi ha una que ve

gran i cau del dit...

Rellotge,

n’hi ha que viuen

i respiren amb ell.

Arrels,

és d’allà on ens ve la vida,

però alguns ho canvien

per ideals empeltats...

Cel,

és com un barret

que tot hi cap.

Infern,

sempre tenen caliu.

Escombriaire,

és el que toca les veritats

de cada casa...

Matrimoni,

sempre hi ha l’àngel i el dimoni.

Fills,

espècie indeterminada

d’evolució variable.

Cos,

una meravella, també

pot ser la meravella

de la degradació.

Carícia,

fricció, tacte, fregament

brisa, vent, pluja,absència,

a dos és el millor

vi per l’esperit.

Ment,

fa molt de vent.

Femenina. Amb una força

que no deixem florir.

Bateig,

bateig de vida.

No crec amb pecats originals...

Paraula,

quan no és més rica que el silenci

deixa de ser paraula.

El qui sempre vol dir la última

paraula, també mor amb la última.

Bruixa,

amb escombra o sense.

Un brindis per veure la lluna.

De vegades acabes

veient les estrelles.

Diners,

depèn de les mans.

N’hi ha que les tenen foradades...

Néixer,

és obrir els ulls,

és el fruit de les arrels,

és l’eco de la profunditat

més profunda.

Olla,

els que són de l’olla.

Utensili per coure la verdura i patata,

i l’escudella catalana.

Vidre,

matèria transparent i reflectant.

Mirall,

sempre et retorna una

imatge desconeguda.

De vegades és el mirall del veí.

Escales,

de vegades no sabem

si pugen o baixen.

Veritat,

és mitja evidència.

Venedor,

és un informador que de

vegades s’equivoca de producte.

Vacances,

és l’opi de les mancances.

Futbol,

no en vull dir res.

Massa cames per una sola pilota.

Ideals,

em pensava que el pare m’havia dit

que no es podien canviar

com una jaqueta...

Homenatge,

generalment es fa quan

l’homenatja’t ja és mort.

Pedestal,

res ni ningú no poden estar

dalt del pedestal, ja que el

terreny sempre es mou...

i acaba caient.

Flors,

sempre en vida.

Final,

de vegades és principi.

Cafè,

sempre en tassa,

curt però amb cos...

Ventall,

per la calor i un

ventall de possibilitats.

Cava,

ben brut com la nature...

onatge