dimecres, 26 de maig del 2010

Ha...


Ha florit un poema.

L’he tacat amb llàgrimes.


El silenci reposa

en cada paraula.


A temps de lluna

el far em fa l’ullet...


onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. Francesc Mompó26 de maig del 2010, a les 16:25

    Quan un far et cluca l'ull no s'ha de fer esperar; i menys amb la complicitat de Selene.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Cèlia26 de maig del 2010, a les 18:44

    Per sort hi ha fars que ens acompanyen!, malgrat tacar els poemes de llàgrimes...

    ResponElimina
  3. joanfer26 de maig del 2010, a les 19:40

    Els poemes tacats amb llàgrimes són, probablement, els meus trists i, alhora, el més bonics...
    Sort dels fars que es converteixen en còmplices... ;)

    Salut!

    ResponElimina
  4. Pilar26 de maig del 2010, a les 22:35

    Avui la lluna plena sembla que plori, envoltada de núvols, cap al sud-est. Venus, li fa de far, cap l'oest.
    La complicitat del cel...

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas26 de maig del 2010, a les 23:34

    Afortunat onatge... que tens un far a prop! Ni que sigui per il·luminar alguna llàgrima!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)