dimecres, 26 de maig del 2010

Ha...


Ha florit un poema.

L’he tacat amb llàgrimes.


El silenci reposa

en cada paraula.


A temps de lluna

el far em fa l’ullet...


onatge

5 comentaris:

  1. Quan un far et cluca l'ull no s'ha de fer esperar; i menys amb la complicitat de Selene.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Per sort hi ha fars que ens acompanyen!, malgrat tacar els poemes de llàgrimes...

    ResponElimina
  3. Els poemes tacats amb llàgrimes són, probablement, els meus trists i, alhora, el més bonics...
    Sort dels fars que es converteixen en còmplices... ;)

    Salut!

    ResponElimina
  4. Avui la lluna plena sembla que plori, envoltada de núvols, cap al sud-est. Venus, li fa de far, cap l'oest.
    La complicitat del cel...

    ResponElimina
  5. Afortunat onatge... que tens un far a prop! Ni que sigui per il·luminar alguna llàgrima!

    ResponElimina