Llegint i rellegint aquest llibre de l'Àlex Rovira -que recomano- me proposat escriure un poema de cada entrada que em faci pensar i sentir... Aquí va el primer.
Gaudeix avui.
És més tard del que penses.
Proverbi xinès.
Gaudeix-ne tu.
El sol ja s’ha llevat per darrera les roques.
La mar és una safata d’argent veritable.
Els arbres del davant de casa
ja fa dies que vesteixen
la camisa de la primavera.
Respiro aire fresc i net
des de la terrassa de casa,
escolto el diàleg dels ocells,
les gavines van i vénen
com si fos un dia de marcat.
Gaudeixo de tot el que l’Avui
m’ha posat a taula.
Gronxo paraules i sentiments.
Sembro il·lusions en terra bona.
Fins i tot les pedres són part
de la riquesa de l’Avui.
Gaudeix-ne tu.
onatge
Gaudir de l'avui i de l'ara, aprofitar cada instant i saber viure cada moment com si fos l'últim, no serviria de res si no som capaços de compartir aquest esperit amb els altres...
ResponEliminaMagnífic poema, onatge!
Salut!
joanfer gràcies per les teves paraules, i per suposat tota la riquesa de viure no tindria cap valor si no la sabéssím compartir...
ResponEliminaSalut i vida.
onatge
Sí senyor, carpe diem, almenys en aquelles petites coses que tinguem a l'abast.
ResponEliminaÉs més profunda del que pensem, la frase "viure el moment". Tanco els ulls i deixo que la ment s'aturi en el vol de les gavines que descrius.
ResponEliminaGràcies.
novesflors, totes les petites coses que tenim a l'abast són les que no es poden comprar, per això tenen tant de valor...
ResponEliminaSalut i vida.
onatge
Pilar espero que les gavines s'hagin aturat en bon lloc...
ResponEliminaUna abraçada d'Avui.
onatge
"Sembro il·lusions en terra bona", aquesta em sembla una molt bona idea! I viure el moment també, és clar! No hi ha millor manera de ser feliç que aquesta. Gaudir de tot el que tenim!
ResponEliminaCarme, les il·lusions també s'ha de sembrar, i si pot ser en terra bona, millor que millor. Justa la fusta, ser feliços amb allò que tenim, i tanta gent que és infeliç perseguin allò que no té i potser no tindrà mai, llavors la felicitat...
ResponEliminaUna abraçada d'Avui.
onatge
Gaudir del que avui tenim...segurament sigui el secret. No sempre és fàcil, però cal esmerçar-s'hi.
ResponEliminaUn petó, onatge!
I gràcies pels teus poemes, que em fan gaudir de l'avui.
Aquest proverbi xinès és ben encertat, i acostumem a practicar-lo cada dia tots aquells que hem vist la mort d'aprop.
ResponEliminaDes de la meva finestra no se senten les gavines, però sí les orenetes que amb els seus xiscles interpreten un bellíssim concert cada capvespre.
Una abraçada esperant que la lectura d'aquest llibre doni per a molts poemes més.
Gaudim-ne, ara! :-)
ResponEliminagalionar, el llibre és bo, els poemes...
ResponEliminaRita, gaudim-ne!
una abraçada.
onatge