No sé si a les
meves arrels d’home
hi falta aigua
o terra bona,
a les meves
arrels d’home
hi ha la saba
del meu destí...
També és d’aquí
on neixen els
meus fruits
de silenci...
I la pluja
que m’escriu
el poema.
Qui recorda
la primera carícia
amb tremolor
virginal...?
Només sóc
l’adob de la
cendra dels meus
calendaris a
la foguera,
i la llum i caliu
quan tinc flama.
No, no m’agrada
els que la seva
biografia és
un cotxe nou,
el balanç d’un
compte corrent,
els falsos somriures
d’un consell d’administració...,
ni els que sempre
parlen amb la
boca plena
d’alguna cosa...
Les paraules són
el meu aire.
El poema és el
vaixell de paper
que em fa navegar...
onatge
"Les paraules són
ResponEliminael meu aire.
El poema és el
vaixell de paper
que em fa navegar..."
Noi, amb això t'has coronat de debò (si és que no ho estaves ja). Preciós tot el poema, però aquests versos... bufff! ;)
Salut!
Navegarem doncs en vaixells de paper...
ResponEliminaempesos pel vent de les paraules, què més podríem demanar?
Joan, i ara pau!, quines coses de dir... Les corones de cap classe... Però amb els anys he arribat a la conclusió que escriure és com una necessitat, per això dic que m'és l'aire. Gràcies.
ResponEliminaCarme, res més, al capdavall potser tot allò que té valor és efímer o de paper... I el vent de les paraules si són dites de cor, sempre és un bon vent.
Una abraçada des del far.
onatge