Aquest any
la primavera
ens ha florit entre els dits.
Les flors al nostre cor.
Et besaré amb un nou color,
et besaré amb la primavera.
Sembraré el teu cos,
només el dolor dolç
ens farà saber
que estem desperts...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
I per què m'emociono amb les paraules d'aquest poema?
ResponEliminaEl trobo fràgil...Preciós.
Pilar quan som sensibles ho som fins i tot per un refredat... Potser també és veritat que en poques paraules dic molt. Gràcies per ser-hi.
ResponEliminaUna abraçada d'emoció.
onatge