No sé si la pregunta
és qui sóc o què sóc?
Sóc tot allò
que he anat
volent ser: il·lusions,
alegries, decepcions,
companys, bagatges,
les pedres del camí,
algunes les guardo
per record...
Si pot ser
no té cap importància
saber qui sóc.
Què sóc?, sóc aigua,
sol, lluna, mar,
platja, terra, arrels,
cor, vida, ronyons,
somni, creu, camí,
passatger, ocell, estel,
pedra, rosada, pètals,
arbres, fruit, caducitat,
flama, cendra,
set, pa, paper, mot,
però tot i així, què sóc?
I té alguna importància
saber-ho?
Potser tot és relatiu.
M’agrada no posar etiquetes
a les persones, perquè
s’acaba veient
només l’etiqueta.
Tampoc jo no em
poso cap etiqueta,
si ho fes, estaria
lligat per l’etiqueta . . .
onatge
De vegades ens fem preguntes que no fan falta, per lo tant, són preguntes innecessàries.
ResponEliminaNo et calen etiquetes, et llegeixo en el silenci i des de la quietud m'arriba la teva essència.
Una abraçada amb escolta atenta.
maijo
Per a mi, ets Onatge...Sense etiquetes.
ResponElimina