Llegint un poema al blog de La xica que va fugir a Reykjavík, la frase “He mudat la pell”, m’ha inspirat aquest petit poema.
Si has mudat de pell
espero que sigui sensible
a la nova pluja, i que
el sol i la lluna
la sàpiguen llaurar i sembrar...
Mudem de pell però seguim
fidels a les mateixes arrels,
i xarrupem de la saba
ancestral de l’arbre de la vida.
I ens mullem i tenim
fred del mateix fred.
La carícia ens desvesteix
i el caliu ens abraça.
Mudem, però les muntanyes
estan al mateix lloc,
i la mar, i el migjorn,
i el llebeig, i l’horitzó,
però és veritat, hem mudat,
i no n’aprenem mai...
Mudem tantes vegades, oi? i no només la pell, mudem l'ànima també, encara que com tu dius tot segueix al mateix lloc...
ResponEliminaTenir fred del mateix fred. Com és d'important això.
ResponEliminaSalut i Terra
Mudar la pell mantenint la nostra pròpia essència...
ResponEliminaPreciós poema, onatges.
Salut! ;)
Tenim fred del mateix fred. Circular. Clavat.
ResponEliminala vida és canvi, mudança, però, com diu la cançó que estic escoltant ara, tot és màgic.
ResponEliminaLa carícia ens despulla però ens fa forts!
ResponEliminaGràcies a totes i tots per la vostra companyia i els vostres comentaris enriquidors. Si hagués d'afegir alguna cosa al poema: Quan mudem, llencem la pell ben lluny no fos cas que ens la tornèssim a posar...
ResponEliminaUna abraçada de sempre.
onatge
Mudem la pell, mudem l'extern, però la nostra essència és, es modula, madura, es trenca i es refà, però som i per això tornem a caure...
ResponEliminapetons, amic!
Hem d'abraçar el canvi, hem d'acceptar-lo, però no crec que no n'aprenem mai. Alguna cosa es queda, n'estic segura.
ResponEliminaUna abraçada diferent.
maijo
Mudem la pell, evolucionem, però difícilment canviem en l'essencial...
ResponEliminaBonic, onatge!
Petons!
Aquest comentari l'ha enviat la Montserat Altarriba, i per causes alienes a la meva voluntat no ha pogut publicar directament.
ResponEliminaReferent al teu poema “ SI HAS MUDAT...” hi ha dos versos que m’han copsat agradablement:”la carícia ens desvesteix / i el caliu ens abraça”... jo crec que mentre tinguem aquests versos vigents, ja podem anar mudant la pell que ni ho notarem.
Una abraçada.
Montserrat
Montserrat gràcies per les teves paraules. Dono fe de la paternitat d'aquests dos versos i estic d'acord amb tu, que mentre els sentiments ens abracin cap fred no podrà penetrar-nos...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge