Et sento, et respiro
però no llaurem junts.
L’aixada dels sentiments
troba moltes pedres i poca terra.
Estimar no és un camí,
no és un estel volador,
no és un poema en paper de lluna,
no és una flama d’amor,
potser és viure i renéixer a l’interior,
i fondre dos ecos en la mateixa paraula,
no desfullar els dies i viure’ls en flor,
i sentir el crit de viure a dos.
No deixar que la teòrica
ens faci oblidar la pràctica,
el dia a dia i sempre.
Et sento, et respiro, t’estimo,
i només et puc oferir
totes les mancances d’home,
inclosa la tendresa,
però t’estimo, no com un home,
t’estimo com sóc jo...
onatge
Oferir totes les mancances és oferir-lo tot.
ResponEliminaonatge, estimar pot ser tantes coses! Hi ha moltes més maneres d'estimar que no pas persones, perquè cadascú estima a la seva manera i a més a més estima de diverses maneres les diferents persones. Com ets tu, no post estimar de cap més manera. Una abraçada!
ResponEliminaQue bonic estimar així, i saber-ho dir...
ResponEliminaM'arriba la teva forma d'estimar amb tot el teu ésser, amb les llums i les ombres. Quan un entrega tot el que és no pot donar més.
ResponEliminaAquest silenci que ens has regalat és molt tendre, com sempre.
Sí, hi ha una gran multiplicitat de maneres d'estimar; però si l'estimar és a dos, de vegades falta que l'altre també les sàpiga, també les percebi, també les entengui...
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest poema. Gràcies per compartir-lo.
jo ho sento així, també
ResponEliminagràcies per posar-ho en paraules
practicar l'estima!
una abraçada sincera,
salut i bona tarda
Pilar Carme zel Mònica galiona i Joan, gràcies per les vostres aportacions. Estimo les vostres paraules perquè sé que han nascut d'un cor que batega a la vida i per la vida...
ResponEliminaUna abraçada a la meva manera.
onatge