Et beso
els llavis
més enllà
del límit
natural.
Forgem
una sola
abraçada
amb el tremp
de viure.
Acariciem
sembrats i
terres àrides
i tot esdevé
tendre a
l’aixada
del plaer.
Fluïm
amb la
fluïdesa
natural
dels nostres
cossos...
Ens fonem
en l’abraçada
sense por
ni temor.
onatge
Preciós! I afortunats...
ResponEliminaSí, afortunats, sens dubte.
ResponEliminaL'amor confiat configura l'emoció del que sentim.
ResponEliminaPreciós BES SENSE TEMOR.
Fer un petó és com apagar la set. Fantàstic aquest bes!
ResponEliminaAquest petó tan ben expressat i tan emotiu ha sigut com una descàrrega d'energia! Fantàstic.
ResponEliminaCarme, noves flors, Pilar, maijo i myself una besada amb la metàfora als llavis...
ResponEliminaonatge