Ara que ets nit,
sóc l’oratge suau
ran de mar.
El far que t’acompanya.
Els estels queden
encesos al cel,
però a la platja
retrobem els somnis desperts.
Empremtes d’altres empremtes.
Avui la teva pluja
fertilitza el nostre poema.
Demà emprendrem
el viatge amb el
nostre vaixell de paper...
onatge
M'acompanyen
far i pluja per somniar.
Viatjo amb tu.
fanal blau
Quan la nit és massa fosca i ens fa por, sempre és d'agrair saber que t'acompanya una llum, que els estels hi són.
ResponEliminaUn tendre poema d'amor una vegada més, onatge.
Una abraçada.
Quina postal més maca has versat, onatge... Felicitats! ;)
ResponEliminaSalut!
M'acompanyen
ResponEliminafar i pluja per somniar.
Viatjo amb tu.
galionar, tot és entre amor i desamor i el viatge de viure...
ResponEliminajoanfer, de vegades tot és una postal...
fanal blau, bon viatge mar endins...
Una abraçada ara que sou nit.
onatge
Un vaixell de paper si està construït amb l'amor que sura al teu poema durarà anys i anys.
ResponEliminaSalut i poesia.
CALPURNI, en un món on tot és fràgil, només ens queda el vaixell de paper.
ResponEliminaSalut i combat.
onatge
Aquest viatge fràgil i delicat, sota aquesta llum del far llunyà i la pluja de l'amor, serà magnífic perquè el bressola la música del mar...
ResponEliminaAbraçades marines per a tu.
Mònica, m'encanta el mar, m'agrada parlar amb ell i escoltar la seva cançó, i el far que és com una erecció d'maor en flama enmig del mar.
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge