Per camins
de silenci
sempre hi ha
una veu,
una solitud
a qui donar
la mà.
Mai no es tard
per arribar.
Per camins
de silenci
escoltaràs la
teva veu,
la que desconeixes,
la que no
saps escoltar...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sempre trobo difícil aconseguir una estona de solitud i de silenci prou durador per poder fer tot això d'ecoltar la pròpia veu...
ResponEliminaBona nit, onatge
"Mai no es tard per arribar" i de vegades sen's oblida, pot ser massa sovint i tot...si freqüentarem més els camins del silenci pot ser ho recordariem, potser ens coneixeríem millor...massa rebombori...
ResponEliminaBona nit (o el que queda d'ella)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTan ben acompanyats que podríem estar sempre!
ResponEliminaSom el nostre millor amic i ens donem l'esquena.
Sempre tens bones reflexions.
Una abraçada en silenci.
maijo
Per camins de silenci, em trobo, però no tinc gaire temps d'escoltar-me. Sort d'altres veus!
ResponEliminabenvinguda la meditació!!! són espais de molt de valor.
ResponEliminaGràcies, onatge per la teva forma de veure el món!
Carme si convé roba-la aquesta estona...
ResponEliminaXica és veritat ens oblidem massa sovint de massa coses, de vegades fin i tot de nosaltres mateixos...
maijo, de vegades no ens acompanya ni la pròpia ombra...
Pilar, cerca el teu temps i serveix-te silenci en plat pla o una tassa que acompanyi els teus llavis, si no pot ser, escolta l'eco del teu somriure...
Mònica, jo intento molt poca televisió -que per altra banda en fan poca...- una mica de ràdio, llibres sempre, paper i llapis i la cançó del silenci i la del mar...
Una abraçada amb la carícia del silenci.
onatge
Què difícil és sentir-nos, adonar-nos de nosaltres mateixos... I és tan important!
ResponEliminaCoincideixo amb la xiqueta: massa sovint se'ns oblida que l'important no és quan arribar, sinó arribar...
Salut! ;)