dijous, 27 de maig del 2010

Per camins de silenci...


Per camins

de silenci

sempre hi ha

una veu,

una solitud

a qui donar

la mà.


Mai no es tard

per arribar.


Per camins

de silenci

escoltaràs la

teva veu,

la que desconeixes,

la que no

saps escoltar...


onatge

8 comentaris:

  1. Sempre trobo difícil aconseguir una estona de solitud i de silenci prou durador per poder fer tot això d'ecoltar la pròpia veu...

    Bona nit, onatge

    ResponElimina
  2. "Mai no es tard per arribar" i de vegades sen's oblida, pot ser massa sovint i tot...si freqüentarem més els camins del silenci pot ser ho recordariem, potser ens coneixeríem millor...massa rebombori...

    Bona nit (o el que queda d'ella)

    ResponElimina
  3. Tan ben acompanyats que podríem estar sempre!
    Som el nostre millor amic i ens donem l'esquena.
    Sempre tens bones reflexions.
    Una abraçada en silenci.
    maijo

    ResponElimina
  4. Per camins de silenci, em trobo, però no tinc gaire temps d'escoltar-me. Sort d'altres veus!

    ResponElimina
  5. benvinguda la meditació!!! són espais de molt de valor.

    Gràcies, onatge per la teva forma de veure el món!

    ResponElimina
  6. Carme si convé roba-la aquesta estona...
    Xica és veritat ens oblidem massa sovint de massa coses, de vegades fin i tot de nosaltres mateixos...
    maijo, de vegades no ens acompanya ni la pròpia ombra...
    Pilar, cerca el teu temps i serveix-te silenci en plat pla o una tassa que acompanyi els teus llavis, si no pot ser, escolta l'eco del teu somriure...
    Mònica, jo intento molt poca televisió -que per altra banda en fan poca...- una mica de ràdio, llibres sempre, paper i llapis i la cançó del silenci i la del mar...

    Una abraçada amb la carícia del silenci.
    onatge

    ResponElimina
  7. Què difícil és sentir-nos, adonar-nos de nosaltres mateixos... I és tan important!
    Coincideixo amb la xiqueta: massa sovint se'ns oblida que l'important no és quan arribar, sinó arribar...

    Salut! ;)

    ResponElimina