Els murs
de separació
sempre són
mentals...
I si deixem
que la ment
ens domini
mai no podrem
enderrocar
l’última pedra.
Només podem
esdevenir esclaus
de nosaltres
mateixos...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Els murs de separació sempre són mentals. I els lligams d'aproximació també. Els fem cadascú dins del seu cap. :)
ResponEliminaMalauradament, sempre hi ha algun moment en què construim aquests murs.
ResponEliminatenim addiccions mentals, físiques i emocionals, conceptes arrelats,
ResponEliminadesitjos morbosos i recreacions sentimentals,
la llibertat és la claredat, la realitat és molt millor que els somnis...
salut i bon dia