No hi ha creu, som nosaltres
que hi posem els claus...
No hi ha setmanes santes,
hi ha setmanes.
L’ésser humà és un pou
en profunditat, tot depèn
del què en vulguis pouar...
Els sants sempre fan
de mal emmarcar.
Les sotanes sempre són massa
llargues o massa curtes...
Obre la ment que l’aire renovi
la vida de cada estança.
Viu avui, que demà no
tinguis cap recança...
onatge
De sants no n'emmarco, i les sotanes no em treuen el son. Fins i tot, de vegades al darrere l'hàbit, i deixant de banda les creences, he trobat persones excel·lents.
ResponEliminaPerò el que de debò m'ha agradat ha estat la darrera estrofa. Obrir la ment, viure avui per no penedir-se'n demà si no ho hem fet...
Gaudeix d'aquest bonic dia de maig!
Viurem, onatge, que sempre fa més recança allò que no hem fet, que no pas allò que hem fet.
ResponEliminagalionar per descomtat que he gaudit d'aquest dia de mai, pel matí vent i sol, a la tarda sol , ara una boira que ho abraça tot...
ResponEliminaUna abraçada sense boira.
onatge
Carme, tens raó sembla que només tinguem ulls per les recances, però som una cançó de vida i de present.
Una abraçada amb clavell.
onatge