dimarts, 4 de maig del 2010

Sóc com sóc...


Sóc com sóc.

Somiador d’ulls oberts.


Passatger amb sabates

i camins de temps.


Nàufrag supervivent

al mar de la vida.


Respiro amb les gavines

a la meva platja.


Visc sense cap creu

ni rosari, la fe

és respirar amb el vent.


Tinc algun calendari

petrificat a la paret.


Sempre em trobo

un pètal del passat...


onatge

4 comentaris:

  1. Segur que molts i moltes ens hi trobarem en la teva manera de ser...I està bé que siguis com ets si t'està bé i t'hi sents a gust!

    M'agrada molt aquest poema, de fet, mentalment en faig una fotografia!

    Una abraçada, onatge!

    ResponElimina
  2. No si ja li deia jo a Carme que somniadors en som més d'un...

    ResponElimina
  3. Somiador d'ulls oberts, els somnis sempre il·luminen el camí!

    ResponElimina
  4. fanal blau m'agrada que t'agradi el poema i que te n'hagis fet una fotografia.

    noves flors, a mi també em passava sabia que hi havia més persones somiant però no qui eren, ara sé que volsatres també hi sou.

    Carme com diu en Lluís Llach: No abatateixis el somni...
    És ara que ens volen fer creure que tot és un somni i que ja en despertarem...

    Una abraçada de somni.
    onatge

    ResponElimina