dilluns, 21 de març del 2011

Va caducar...

















Va caducar

la innocència,

em va quedar

la sensibilitat

i la tendresa...

Anem creixent

i tot ho fem

i ens exigeixen

dosi d’adult...

Però jo encara somio

i volo amb una gavina,

el vaixell de paper

travessa totes

les tempestes...

Es va acabar

un temps de nens,

però Ell encara

viu a dins de mi,

som amics,

no tenim secrets

o potser sí,

no sé si Ell

m’ho explica tot...


onatge

4 comentaris:

  1. Bons temps els de la fràgil innocència. Crec, però, que no arriben a caducar mai.
    Fins aviat

    ResponElimina
  2. Hi ha moments que no trob la preada innocència que em queda, juga a fet i amagar... no deixaré de buscar.
    Una abraçada perenne!

    ResponElimina
  3. Quadern de mots, hauríem de viure sempre amb una espurna d'innocència...

    Des del far amb innocentment.
    onatge

    ResponElimina
  4. Ventafocs, has de seguir el camí de la innocència, segur que la trobaràs...

    Des del far amb ...cència.
    onatge

    ResponElimina