Estic callat
sense dir res,
silenci, em
deixo penetrar
per la seva veu,
respiro el seu eco.
Miro la vida
cara a cara,
ja comença
a tenir arrugues,
se la veu segura
i madura, va
passant anys
amb dignitat.
Silenci només
trencat pels batecs.
El vent que xiula
la seva cançó.
La mar que va
al seu onatge.
Les flors s’empolainen
amb rosada natural.
Silenci als meus llavis,
silenci al diàleg
de la meva mirada...
Xist, xist...
onatge
Xist, xist, bona nit, onatge. No facis soroll, no despertis aquest somni de vida del poema...
ResponEliminaxst, xst... bona nit, onatge
ResponEliminaEn silenci tot s'escolta més pur. Vaig a provar de sentir els batecs del cor.
ResponEliminaMolt bonic i autèntic.
Molt maco, silenciós i tendre.
ResponEliminaEl silenci sovint parla...
ResponEliminaxissst, no diguis res...