“Sense tu”
és un far
al mar de tot arreu...
Un temps de repòs,
però l’enyor i la solitud
sempre em mantenen despert.
Hi ha camins
que els hem de
fer sols/es...,
són personals, hi hem
de trobar les nostres pedres,
el nostre vent de cara,
la pluja i les flors,
el silenci amb
el nostre crit.
Sempre hi ha el far
que només veiem nosaltres.
Cal remar amb força
per arribar-hi...
onatge
Tots els "sense" haurien de ser com un far que ens ensenyés un altre camí.
ResponEliminaUna abraçada
Que no ens faltin mai les forces per remar fins al nostre far particular, aquell que només cadascú de nosaltres pot veure.
ResponEliminaUna abraçada.
Un poema amb llum pròpia. Inspirat en l'enyor de l'altre es retroba un mateix.
ResponEliminaUna abraçada.
Hi ha camins que s'han de fer sols i ningú més que nosaltres els podem fer... només quan som capaços de caminar sols podem conviure plenament amb els altres.
ResponEliminaUna abraçada, onatge!
Carme, Galionar, maijo i Ventafocs, sort que mai és sense Vosaltres...
ResponEliminaDes del far una abraçada en flama.
onatge