Vagareja
el sol de mitja tarda.
Una gavina
espera les barques.
El temps
sembla aturat
a la xarxa
de la vida,
però no, ell
sempre va
al seu aire.
Les onades
no tenen mai
subsidi d’atur.
L’horitzó sempre
és aigua i set.
Ara ja és fosc
potser ja comença
un altre poema...
onatge
Que bonic... M'ha agradat molt... de veritat.
ResponEliminaUna abraçada, Onatge!
Una imatge visual preciosa.
ResponEliminam'agrada això que dius
ResponElimina"L'horitzó sempre
és aigua i set"
L'horitzó ho és tot.
Fins aviat
La cadència de les hores, el caminar lent del poeta, l'acceptació d'allò que s'acaba per tornar a començar... Fantàstic!
ResponElimina