Passejo
amb els núvols,
reposo
amb la pluja,
converso
amb les gavines,
sospiro
amb una flor,
el silenci
m’humiteja
els sembrats
de vida,
en la teva
mirada hi ha
un mar endins,
el sol escriu
el poema
a la meva
pell...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Qué bonic això que dius " que el sol escriu el poema a teva pell". M'agrada sentir com és de suau una carícia de sol, allargada sobre la sorra, i escoltant la poesia al cor.
ResponEliminaPreciós. Bona nit a l'home del far
sembla que l'arribada de la primavera ens posa a tots en racons tranquils i bonics, plens de vida, però amb veu potent.
ResponEliminaBona nit!
Sembrats de vida.
ResponElimina