diumenge, 27 de març del 2011

M'humitegen










És nit als arbres,

és nit al cel,

als rellotges,

però dintre meu

la nit és llum,

és lluna,

és quan les

paraules m’abracen

em penetren al cor

m’humitegen

els llavis.

És nit al meu

niu de vida...

onatge



Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. zel27 de març del 2011, a les 23:24

    Jo ara sí que veig que depenc del temps...reverdejaré quan l'escalfor m'ajudi, em sembla que m'he tornat rèptil...

    ResponElimina
  2. horabaixa28 de març del 2011, a les 7:47

    ....preciós onatge.
    La nit és força inspiradora.

    Molt maques las paraules al meu blog, t'agraeixo la teva visita.

    ResponElimina
  3. Quadern de mots28 de març del 2011, a les 8:48

    Qui ha dit que la nit és fosca? Mai pots estar en la foscor quan t'abracen les paraules.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  4. Pilar28 de març del 2011, a les 9:16

    Ens arrecerem en la penombra, que ens permet veure la llum.
    Preciós el que dius i com ho dius.

    ResponElimina
  5. Anònim28 de març del 2011, a les 16:35

    Doncs quina nit més preciosa, no?
    Així no voldria que sortís el sol.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)