Poso poemes
en petits núvols
que ploguin
allà on vulguin ells...
Els poemes veuran món,
viuran més que no jo.
Alguns restaran en
algun calaix com
les últimes voluntats,
altres viuran en un
sembrat de llàgrimes,
i encara els que
seran cremats...
i què importa
saber com viuran
emancipats?
Jo nom és hauré
estat el pare en
moltes mares...
onatge
Ei!!!! aquí al Vallès acaba d’arribar un nuvolet enlletrat, visca!!
ResponEliminaFins aviat
Pluja de versos... sortiré a arreplegar-la!
ResponEliminaUna abraçada de pluja, onatge