dimarts, 22 de març del 2011

El límit...

















El límit

de la metàfora

és el vent.

El desig

és metàfora

i arriba fins

l’infinit.


Tinc el fred

de després

d’haver nascut.

Però m’abriga

el caliu de viure.


La llibertat

no té porta...


onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas22 de març del 2011, a les 20:50

    La llibertat no té porta...

    Que bo, caldria recordar-ho més sovint.

    ResponElimina
  2. M. Roser22 de març del 2011, a les 21:30

    Hola ,ja he pogut entrar al blog...(avui la porta ja havia desaparegut).
    La paraula porta, per ella mateixa, ja implica que alguna cosa es pot tancar i si es així, sempre hi haurà el perill, encara que sigui només en la imaginació...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Quadern de mots23 de març del 2011, a les 9:08

    El vent no té mai límit i, sempre dels sempres s'escolarà per sota de cadascuna de les portes on el vulguem tancar. Volem on volem, tindrem el caliu de viure.
    Fins aviat

    ResponElimina
  4. onatge23 de març del 2011, a les 15:09

    Carme la llibertat de la teva companyia.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  5. onatge23 de març del 2011, a les 15:10

    M. Roser sempre tindràs l'entrada oberta, senzillament perquè no hi ha porta...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  6. onatge23 de març del 2011, a les 15:11

    Quadern de mots, m'agrada la llibertat del vent i quan planta cara als antipàtics i dictadors...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)