Surto enfora,
però enfora de
què o qui...,
de mi mateix.
Sóc suor amb el dia,
respiro amb l’aire,
la set de la teva set
no la calmo amb l’aigua,
sóc terra amb la terra,
i pols amb el vent.
Surto enfora
i em despullo
de mots i poemes,
em desfaig
de metàfores...
Intento ser jo
en un món
mal accentuat,
on les vocals
tenen més força
que les consonants
constants...
onatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada