Plou a la meva tempesta.
Sóc llamp de vida
i tro sense remor.
Esdevinc nu i mullat
abrigat només
pels records primerencs.
Sóc fruita a l’arbre
de les paraules,
i baula a la llibertat
de la vida.
Calma i onatge al
mar de la carícia...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Excel·lent poema, perfectament acompanyat d'una imatge quasi abstracta i molt atractiva. M'agrada molt!
ResponEliminaUna abraçada.
Emcertat poema pel dia d'avui en què s'ha fet de nit a ple dia. Molt bonic-
ResponEliminaBon dia onatges ,
ResponEliminaespero que les meves ressenyes
et segueixin fent dentetes
Els llibres són una de les meves passions.
A mi que m'agraden les pluges,els plugims i les tamborinades he trobat perfecte aquest "Plou en la meva tempesta”. Ens llegim.
Fins aviat
Bon dia onatges ,
ResponEliminaespero que les meves ressenyes
et segueixin fent dentetes
Els llibres són una de les meves passions.
A mi que m'agraden les pluges,els plugims i les tamborinades he trobat perfecte aquest "Plou en la meva tempesta”. Ens llegim.
Fins aviat