Et trauré la
sorra dels llavis,
que tota tu
siguis platja...
Hissaràs vela
a la rosa dels vents.
Navegaràs amb
la mirada del far...
Vindré amb el
sol o la lluna,
ens mirarem als ulls,
compartirem el poema
de viure, serem
brevetat en el temps,
però serem tu i jo,
què importa demà,
si som ara i aquí...
onatge
Fantàstic poema, onatge, per a la nit amb la lluna plena més gran i més propera des de fa una pila d'anys. M'imagino que des del teu far devia ser impressionant; quina enveja!
ResponEliminaUna abraçada terra endins.
Que tendre onatge, és com una crida a l'amor i la bellesa que inspira el mar, tens sort de poder aprofitar-lo, els que estem envoltats de terra ens costa molt més gaudir-lo, però quan el retrobem, és com tornar a provar el primer petó, potser no el millor, però únic i especial.
ResponEliminaUna abraçada ben gran.
ara i aquí, què importa el demà...
ResponEliminaHola Galionar, la veritat és que sí, des del mar la lluna em va abraçar...
ResponEliminaHola Irina, de fet tinc la cara molt dura, però la pell molt sensible...
Hola Ventafocs, ja és demà...
Des del far tres abraçades. (no són bessones)
onatge