Hi ha poemes que són
una cançó d’amor,
els que són una
espina a la ferida,
i els que semblen la
soga de l’enyor...
El poema sempre és
un crit que crida per sortir,
gemega per no morir.
De vegades és la set i la font.
És nit i lluna,
fred i solitud,
amor i silenci,
és la flama sense foc,
viure i morir,
és testament sense esquela,
fruita que no ha de madurar,
és l’hora sense temps...,
la flor sense pètals,
és vida i agonia.
onatge
Una ferida en l'espina de la soga.
ResponEliminaUna senzilla cançó d'amor.
ResponEliminaEl poema sempre és un crit... un crit d'amor, de por, d'angoixa, de pau, d'alegria, de tristor, és un crit de l'ànima.
ResponEliminaBona setmana onatge!