Ets temps en el temps,
vida que em batega a les venes,
somriure al paisatge,
la rosada de l’enyor,
pensi o no pensi,
sempre estàs amb mi,
no hi ha distància
que ens pugui separar ni allunyar.
Ara miro el mar
i és com si arribessis
a la platja, et veig.
Ja no recordo un abans sense tu.
Ets vida, ets plor i alegria.
Acluco els ulls i et veig,
et sento, escolto l’eco
del teu somriure, la
teva mirada que omple de vida.
Ara el sol em porta
el teu caliu...
a
onatge
Mentre hi hagi caliu i poemes que sàpiguen mantenir-lo, hi haurà vida intensament viscuda.
ResponEliminaQuin poema més bonic, començant pel títol.
ResponEliminaSom temps, i poca cosa més.
ResponEliminaUn poema molt bonic, onatge.
Una abraçada.
A vegades un simple gest ens aporta caliu, fa que ens sentim millor, i ens sentim estimats, l'altre dia mateix em van fer una abraçada quan tenia molt de fred, allà es va encendre un caliu, i ara no sé que he de fer.
ResponEliminaUn bellísssim poema.
Una abraçada, Irina
M'ha agradat. M'has fet pensar en les meves passejades vora el mar. En quan m'assec de cara a l'horitzó i em perdo entre els meus pensaments mentre m'abraça la salabror de la mar...
ResponElimina