Desconfio
del camí recte.
Hi ha d’haver
un retomb,
una drecera,
una cruïlla...
Pols i terra
i alguna pedra.
Un camí recte
és com un camí
sense reflexió,
ens pot emborratxar
la ment i el cos.
Cada camí
té el seu peatge,
o no...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Pot aparèixer un llop!
ResponEliminaRetombs i colzers del camí. Sí que n'hi ha, i tant que sí. Però alerta amb els llops.
ResponEliminaA mi m'agraden els retombs i les dreceres i les cruïlles i els dubtes i els intents de trobar el camí... m'agraden molt més que els camins massa rectes.
ResponEliminaA mi dóna'm caminets de muntanya amb força vegetació a banda i banda, i amb algun rierol que ens canti a la vora. Si pot ser. però, que el camí no faci gaure pujada, o treurem el fetge per la boca...
ResponEliminaUna abraçada.
Hi ha camins rectes en la vida?
ResponElimina