No hi ha gavines
tot és negra nit
la humitat del mar
el poema no escrit
i la tristesa per rimar
el badall del silenci
l’enyor que no té cançó
un sentiment sense flor
les flames sense foc
un llibre mig obert
el temps sense rellotge
l’eco va repetint trist....
un coixí sense cap
un cavall que no galopa
fotografies que em miren
fred als peus de l’hivern
tint i més tinta com
la sang de les paraules
el batec del cor callat.
onatge
La sang de les paraules,
ResponEliminasaba nostra.
L'enyor que no té cançó però sí banda sonora :)
ResponEliminaBon capde Onatge!
Per les gavines no pateixis: deuen estar dormint. Quan es faci de dia, tornaran amb els seus xiscles. I així les cançons, la flama amb foc, les paraules al cor. La vida, en definitiva.
ResponEliminaUna abraçada a les portes de la pluja.
Hola Jordi, pobra saba nostra...
ResponEliminaHola Joana la teva sonoritat sempre arriba...
Hola Galionar tot sigui tal com tu dius...
Des del far amb una abraçada de sol.
onatge