Seré fulles
de la meva
pròpia tardor.
No sentiré
el fred,
no tindré
set,
ni gana,
ja no caminaré,
aniré a cavall
del poema.
I tot serà
brut i net,
tindré la llibertat
del vent.
Batecs, llàgrimes,
somriures i gemecs,
tot anirà a la
mateixa butxaca.
El vent
serà la clau
de tot.
Acaronaré pètals
sense cap pressa.
No em caldrà
cap timó.
Viuré del sol
i em donaré
tremp amb la lluna.
De tres paraules
en faré una barca
i viatjaré enllà
d’un mar que
no s’acabarà mai...
onatge
Qui aconseguís fer una barca amb les paraules, i viatjar en aquest mar que no s'acabarà mai...! Les meves, normalment, són tan limitades que millor no intento imitar-te.
ResponEliminaUna abraçada i bona entrada a l'abril!
Doncs és una bona manera de començar l´abril amb aquest ramell de desitjos. Tant de bo els puguis complir, Bon dia Onatge.
ResponEliminaJo també vull ser una d'aquestes fulles, badall de primavera.
ResponEliminasé que amb tres parauules fas una barca i amb un esquinçall de paper, un vaixell que arriba a la cala bressat per l'onatge i em porta la llum d'un far amic.
Gràcies.
És un plaer navegar pel teu blog.