La solitud
és un paraigües
sense multitud...
Els llavis
callats i muts.
Els ulls fins l’horitzó
sense ocells ni taüts.
El temps és una barca
amb rems o sense,
per un mar en calma
o una tempesta que
es menja temps i barca...
La solitud només neix
quan hom no està
bé ni amb ell mateix.
Solitud no és estar sol/a.
Només és, quan deixes
que et faci companyia...
onatge
De vegades la solitud es busca, sense que hagis d'estar malament amb tu mateix. És també una manera de trobar-te i dedicar-te un temps que necessites.
ResponEliminaLa solitud és una companyia necessaria per retrobar-se amb un mateix.
ResponEliminaLa solitud és necessària, és imprescindible!! Però solament la notem, com ben bé has dit, quan no estem bé ni amb nosaltres mateixos.
ResponEliminaSer company d'un mateix és fabulós!
Salut i companyia!
Alba.
Hola Pilar, la solitud m'encanta...
ResponEliminaMarta estic completament d'acord amb tu.
Alba compateixo el que dius, malgrat això, hi ha molt gent que la soledat els fa por...
Des del far una abraçada amb bona mar.
onatge