diumenge, 13 de març del 2011

Vesteixes...










Vesteixes

un collaret

de silenci, arracades

de rosada, i la

lluna als llavis.

Dibuixes somriures

amb alegria trista.

L’eco del perquè

ressona dintre teu,

però mai no hi

ha cap resposta...

onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

10 comentaris:

  1. Catalina Cerdó13 de març del 2011, a les 10:46

    A vegades ens costa trobar les respostes, però sempre n'hi ha, de tot el que ens passa, del bo i del dolent. Quan ens cansam de buscar respostes ens posam les preguntes a l'esquena i seguim... arribaran quan hagin d'arribar.
    Que tenguis un Bon dia!

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas13 de març del 2011, a les 12:13

    No sé massa què dir avui, t'envio un somriure, que sigui de nostàlgies alegres, més aviat. :)

    ResponElimina
  3. novesflors13 de març del 2011, a les 12:55

    T'envie jo també, com la Carme, un somriure de diumenge.

    ResponElimina
  4. Irina13 de març del 2011, a les 14:51

    tots els records es vesteixen de gala al ser recordats, perquè tots els records, siguin bons o dolents han de tenir lloc dins del nostre cor.
    Una gran abraçada, Irina

    ResponElimina
  5. onatge13 de març del 2011, a les 14:57

    Hola Ventafocs, tens raó amb el que dius, de tota manera no sóc dels que es trenquen el cap buscant respostes, sovint els coses són com són i com creïem qeu són...

    Des del far sense resposta...
    onatge

    ResponElimina
  6. onatge13 de març del 2011, a les 14:57

    Hola Carme m'ha arribat el teu somriure des de bosc endins...

    Des del far una abraçada de sol.
    onatge

    ResponElimina
  7. onatge13 de març del 2011, a les 14:59

    Hola noves flros m'ha arribat el teu somriure amb noves flors...

    Des del far amb una abraçada de sol tot escoltant Al Tall.
    onatge

    ResponElimina
  8. onatge13 de març del 2011, a les 15:00

    Hola Irina, com tu molt bé dius, tots els records formen part de nosaltres. Potser sense records no seríem res...

    Des del far amb una abraçada de sol.
    onatge

    ResponElimina
  9. Galionar13 de març del 2011, a les 15:16

    Onatge, no sempre hi ha respostes, o no són les que voldríem sentir, o les interpretem malament... Potser sí que algun dia aconseguirem tots els perquès que ens fan falta, o potser continuarem ignorants sempre...
    Espero que el far hagi recuperat la llum.

    ResponElimina
  10. Guspira14 de març del 2011, a les 20:49

    Potser és aquest mes de març... Jo també dibuixo aquest somriure amb alegria trista...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)