Què importa quan,
com i de quina manera,
si el que compta és l’ara...
La nit respira silenci
per les seves orelles,
i fa viure en la profunditat
més profunda.
No vull trencar el teu
equilibri interior.
Volgudament la paraula és profunda
i sincera, i ens penetra,
ja res ni ningú no
la podrà esborrar.
Ens bressolem per la platja,
els nostres peus toquen la sorra
i les onades ens els mullen.
Una gavina traça camins per l’aire,
camins que mai no podrem caminar.
La nostra proximitat sempre serà
un vaixell a l’horitzó.
Quan et dic alguna cosa,
tens un eco especial
que em retorna i
m’agrada...
onatge
No ens podem conformar només amb l'eco, no et sembla?
ResponEliminaDoncs si és així, cal nadar fins al vaixell.
ResponEliminaSalut.
Les persones som només present, diuen. Els vaixells a l'horitzó els pinta la nostra ment de la mateixa manera que els podria pintar amarrats al nostre port. En els fons és que tots ens volem lliures.
ResponElimina