divendres, 18 de març del 2011

Tot es perd...











Tot el que es perd

mai més no

ho tornem a trobar;

es perden paraules,

camins, llunes,

onatges, carícies,

amors i somnis,

llàgrimes i somriures.

Es perden silencis,

primaveres i tardors,

tristeses i enyors,

poemes i sentiments.

Es perd tot el

que es pot perdre...

Es perd el temps perdut,

els estels que ens

il·luminaven, les

diòptries que ens

feien veure el món

amb els nostres

colors...

aa


onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. Isabel Barriel18 de març del 2011, a les 16:03

    Onatge, no perdis mai les paraules...

    ResponElimina
  2. Quadern de mots18 de març del 2011, a les 16:36

    Bon comentari Isabel

    ResponElimina
  3. Irina18 de març del 2011, a les 16:51

    Ben cert onatges, i completament d'acord amb la Isabel.
    Per això no podem deixar perdre mai les coses que realment ens importen
    Una abraçada quan és just l'hora del tè

    ResponElimina
  4. Pilar18 de març del 2011, a les 17:39

    Res no es perd. Tot es transforma, indicant-nos el pas de la vida.

    ResponElimina
  5. Núria Pujolàs18 de març del 2011, a les 18:38

    Mentre ho perdem alimentem el budell de la vida. Gràcies Onatge!

    ResponElimina
  6. Galionar18 de març del 2011, a les 20:36

    Per sort, en aquest camí per on perdem tantes coses també n'anem retrobant de noves, i mai no ens quedem buits del tot. I com diu la Pilar, més que pèrdues vivim transformacions, que poden ser molt riques.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Catalina Cerdó20 de març del 2011, a les 21:40

    Quan anem perdent coses és que ja han acomplert la seva funció, perdem coses i en guanyem d'altres.
    Una abraçadeta!

    ResponElimina
  8. onatge23 de març del 2011, a les 15:29

    Benvolgudes Totes, gràcies per la vostra companyia.

    Des del far amb onatge.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)