divendres, 18 de març del 2011

Tot es perd...











Tot
el que es perd

mai més no

ho tornem a trobar;

es perden paraules,

camins, llunes,

onatges, carícies,

amors i somnis,

llàgrimes i somriures.

Es perden silencis,

primaveres i tardors,

tristeses i enyors,

poemes i sentiments.

Es perd tot el

que es pot perdre...

Es perd el temps perdut,

els estels que ens

il·luminaven, les

diòptries que ens

feien veure el món

amb els nostres

colors...

aa


onatge

8 comentaris:

  1. Ben cert onatges, i completament d'acord amb la Isabel.
    Per això no podem deixar perdre mai les coses que realment ens importen
    Una abraçada quan és just l'hora del tè

    ResponElimina
  2. Res no es perd. Tot es transforma, indicant-nos el pas de la vida.

    ResponElimina
  3. Mentre ho perdem alimentem el budell de la vida. Gràcies Onatge!

    ResponElimina
  4. Per sort, en aquest camí per on perdem tantes coses també n'anem retrobant de noves, i mai no ens quedem buits del tot. I com diu la Pilar, més que pèrdues vivim transformacions, que poden ser molt riques.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Quan anem perdent coses és que ja han acomplert la seva funció, perdem coses i en guanyem d'altres.
    Una abraçadeta!

    ResponElimina
  6. Benvolgudes Totes, gràcies per la vostra companyia.

    Des del far amb onatge.
    onatge

    ResponElimina