dilluns, 21 de març del 2011

A les Paraules...














Abans de néixer

ja escoltava paraules;

les de la mare,

el pare, àvia, padrins.

Així que vaig néixer

la descoberta del

món de les paraules.

I m’acompanyen

des de sempre,

em són el caliu

pel fred, la llum

pel somriure,

la carícia en

la solitud, la música

per les llàgrimes,

són el viatge

al meu interior,

i quan floreixen

amb fruit de poema,

i la flama quan

tot s’apaga...,

i es trempen a la

fornal de la lluna.

Paraules a l’enclusa

de viure, i forgen diàleg,

esdevenen petjada

de passat i present,

i quan callen

desvetllen els llavis

adormits en el silenci,

són batec en

el cor trencat...

Paraules,

elles fan l’estel

que ens eleva,

són la llibertat

de pensament,

l’aire per l’ofec,

la flor en el comiat,

l’almívar pel dolor,

la besada en

la profunditat.

Paraules

a la tendresa

a la ferida

de tall obert,

són el pa a la

taula de tots els sentits.

Paraules

a la rima

entre cos i cos,

paraules

al poema de les mans,

al silenci amb

veu pròpia,

una guspira de vida,

la llum en la foscor.

Paraules

al vaixell de paper,

a l’altar de la vida,

a les arrels,

camins d’unió,

abraçades amb accent,

el dictat de la memòria,

testament de sentiments,

el tacte de les idees...


Sense paraules em faltaria la vida, l’aire, el sol i la lluna. Són la sang del pensament, l’abraçada entre persones, també són la “guerra” entre els sords de pensament i de cor... No em sé imaginar un món sense paraules, Elles són la gran Dida d’Itineràncies Poètiques, el pont de l’amistat, el compartir el fruit de cada sembrat... Paraules...


Des del far una gran abraçada sense paraules...

onatge


4 comentaris:

  1. No cal que ho diguis que les paraules t’acompanyen sempre, ja que a més d’acompanyar-te les uses de meravella, continua així, és un plaer llegir-les.

    ResponElimina
  2. M'agrada el tacte de les teves paraules i el so de les teves idees.
    Una abraçada, escoltant-te.

    ResponElimina
  3. magazine.cat, de fet tinc mala lletra, però les paraules m'acompanyen sempre.

    Des del far una abraçada sense paraules.
    onatge

    ResponElimina
  4. Pilar m'agrada la lluna que t'acompanya...

    Des del far una abraçada sense lletres.
    onatge

    ResponElimina